Aquesta secci≤ contΘ informaci≤ sobre el maquinari que necessiteu per a comenτar amb Debian. TambΘ trobareu enllaτos amb mΘs informaci≤ a sobre del maquinari suportat per GNU/Linux.
Debian no imposa requeriments de maquinari mΘs enllα que els del mateix nucli
Linux i el conjunt d'eines de GNU. En tot cas, qualsevol arquitectura o
plataforma a la que s'hagi portat el nucli Linux, la libc, el gcc,
etc. i que tingui un port de Debian, podrα executar Debian. Si us plau aneu a
les pαgines dels ports en http://www.debian.org/ports/i386/
per a mΘs detalls de l'arquitectura i386 i de com ha estat testada amb Debian.
MΘs que intentar descriure les diferents configuracions de maquinari suportades per Intel x86, aquesta secci≤ contindrα informaci≤ general i referΦncies d'on trobar informaci≤ addicional.
Debian 3.0 suporta les once principals arquitectures i diverses variacions de cada arquitectura conegudes com a "sabors".
Arquitectura | Nomenclatura de Debian / Sabor
---------------------+--------------------------------
Intel basats en x86 | i386
| - vanilla
| - idepci
| - compact
| - bf2.4 (experimental)
|
Motorola 680x0: | m68k
- Atari | - atari
- Amiga | - amiga
- 68k Macintosh | - mac
- VME | - bvme6000
| - mvme147
| - mvme16x
|
DEC Alpha | alpha
| - generic
| - jensen
| - nautilus
|
Sun SPARC | sparc
| - sun4cdm
| - sun4u
|
ARM i StrongARM | arm
| - netwinder
| - riscpc
| - shark
| - lart
|
IBM/Motorola PowerPC | powerpc
- CHRP | - chrp
- PowerMac | - powermac, new-powermac
- PReP | - prep
- APUS | - apus
|
HP PA-RISC | hppa
- PA-RISC 1.1 | - 32
- PA-RISC 2.0 | - 64
|
Intel basats en ia64 | ia64
|
MIPS (big endian) | mips
- SGI Indy/I2 | - r4k-ip22
|
MIPS (little endian) | mipsel
- DEC Decstation | - r4k-kn04
| - r3k-kn02
|
IBM S/390 | s390
| - tape
| - vmrdr
|
---------------------+----------------------------
Aquest document cobreix la instal╖laci≤ per a l'arquitectura i386.
Per a veure la informaci≤ de qualsevol de les altres arquitectures suportades
per Debian mireu les pαgines de Debian-Ports (Pαgines
especφfiques de les arquitectures).
Informaci≤ mΘs completa referent als perifΦrics suportats podeu trobar-la en el
Linux Hardware
Compatibility HOWTO. Aquesta secci≤ simplement n'exposa els bαsics.
GairebΘ tots els processadors basats en x86 estan suportats; aquests tambΘ inclouen als processadors de AMD i Cyrix. TambΘ estan suportats els nous processadors com el Athlon i el K6-2 o K6-3, respectivamnet. En canvi, Linux no funcionarα en processadors 286 o anteriors.
El bus del sistema forma part de la placa base la qual permet la comunicaci≤ entre la CPU, els perifΦrics i els dispositius d'emmagetzamament. El vostre ordinador usa un bus del tipus ISA, EISA, PCI, l'arquitectura Microchannel (MCA, usada en la lφnia IBM PS/2) o VESA Local Bus (VLB, tambΘ anomenada bus VL).
Segurament en la terminal de la vostra consola estareu usant una interfφcie compatible VGA. GairebΘ totes les targetes modernes s≤n compatibles amb MGA. Antics estαndards com a CGA, MDA o HGA tambΘ tindrien que funcionar, sempre que no necessiteu suport X11. Noteu que X11 no serα usat durant el procΘs d'instal╖laci≤ descrit per aquest document.
El suport Debian per a interfφcies grαfiques serα determinat pel suport trobat
en el conjunt del sistema X11 en les XFree86. Les noves ranures d'espansi≤
(slots) de vφdeo AGP actualment s≤n una modificaci≤ de l'especificaci≤ PCI i
moltes targetes AGP funcionen sota XFree86. Detalls sobre els busos grαfics
suportats, targetes, monitors i punters podeu trovar-los en http://www.xfree86.org/. Debian 3.0
ve amb la revisi≤ X11 4.1.0.
Els portαtils tambΘ estan suportats. Sovint aquests tenen especificacions o
maquinari propietari. Per a veure si el vostre portαtil funcionarα o no amb
GNU/Linux, mireu les Linux Laptop
pages (pαgines de portαtils Linux).
El suport multiprocessador (multi-processor) — tambΘ anomenat "multiprocessament simΦtric" (symmetric multi-processing) o SMP — estα suportat per aquesta arquitectura. De tota manera l'estαndard Debian 3.0 de la imatge del nucli no suporta SMP. Aix≥ no hauria d'impedir la instal╖laci≤, donat que aquest estαndard, sense SMP hauria de poder arrencar aquests sistemes; el nucli simplement sols usarα la primera CPU.
Per a aprofitar l'avantatge dels m·ltiples processadors, tindreu que substituir el nucli estαndard de Debian. Podeu trobar una discussi≤ de com fer aix≥ en; Compilaci≤ d'un nou nucli, Secci≤ 9.6. En aquest moment (versi≤ del nucli 2.2.20) la manera d'habilitar el SMP Θs seleccionant "symmetric multi-processing" (multiprocessament simΦtric) en la secci≤ "General" de la configuraci≤ del nucli.
En molts casos, tindreu que fer la primera arrencada des de disquets, usant el disquet de rescat. Generalment, tot el que necessitareu serα una unitat de disquet de 3.5 polsades d'alta densitat (high-density 1440 k). TambΘ prove∩m d'imatges per a disquets de 5.25 polsades d'alta densitat (Double-density 1200 k).
La instal╖laci≤ des de CD-ROM estα suportada per algunes arquitectures. En mαquines amb suport d'arrencada des de CD-ROM, haurφeu de ser capaτos de fer una completa floppy-less instal╖laci≤. Fins i tot si el vostre sistema no suporta l'arrencada des de CD-ROM, podreu usar-los conjuntament amb d'altres tΦcniques per a instal╖lar el vostre sistema, una vegada que hagueu iniciat l'arrencada amb un altre mΦtode; feu un cop d'ull a Arrencant des d'un CD-ROM, Secci≤ 5.2.
Tant els CD-ROM SCSI com els IDE/ATAPI estan suportats. Afegint-hi el suport
de totes les interfφcies de CD no estαndards suportades per Linux (com els
controladors Mitsumi i Matsushita). Tot i aixφ, aquests models requereixen de
parαmetres especials d'arrencada o d'altres ajustaments per a fer que
funcionin. El Linux
CD-ROM HOWTO contΘ informaci≤ en profunditat sobre l'us dels CD-ROM
amb Linux.
Instal╖lar des de discs locals es una altra opci≤ per a moltes arquitectures.
TambΘ podeu iniciar l'arrencada del vostre sistema sobre la xarxa. Instal╖lar sense disc, iniciant l'arrencada des de la xarxa i muntant mitjanτant NFS tots els sistemes de fitxers locals, Θs l'altre opci≤ -- probablement necessitareu un mφnim de 16MB de RAM per a aquesta opci≤. DesprΘs de que el nucli del sistema operatiu estigui instal╖lat, podreu instal╖lar la resta del vostre sistema mitjanτant qualsevol altre connexi≤ a la xarxa (incloδnt-hi PPP desprΘs d'instal╖lar el sistema base), via FTP, HTTP o NFS.
Els discs d'arrencada Debian contenen un nucli construit per a maximitzar el nombre de sistemes en els que pugui funcionar. Desafortunadament, aix≥ fa al nucli mΘs gran, amb una gran quantitat de controladors que mai seran usats per la vostra mαquina (doneu un cop d'ull a Compilaci≤ d'un nou nucli, Secci≤ 9.6 per a saber com construir el vostre propi nucli). Tot i aixφ, Θs desitjable suportar el mΘs ampli rang de dispositius possible per a assegurar-se de que podreu instal╖lar en la major diversitat de maquinari possible.
Generalment, el sistema d'instal╖laci≤ Debian inclou suport per a disquets, unitats IDE, disquets IDE, dispositius IDE de port paral╖lel, controladores i unitats SCSI. Els sistemes de fitxers suportats inclouen al MINIX, FAT, extensions Win-32 de FAT (VFAT), entre d'altres (noteu que el NTFS no estα suportat pel sistema d'instal╖laci≤; podreu afegir-lo mΘs tard, tal i com es descriu en Compilaci≤ d'un nou nucli, Secci≤ 9.6).
Les interfφcies de disc que emulen la interfφcie de disc dur "AT" que
sovint s'anomenen MFM, RLL, IDE o ATA, estan suportades. Les antigues
controladores de disc dur de 8 bits usades en els ordinadors IBM XT sols estan
suportades com a m≥duls. Les controladores de disc SCSI de molts fabricants
diferents tambΘ estan suportades. Mireu el Linux Hardware
Compatibility HOWTO per a mΘs detalls.
Els no suportats s≤n algunes unitats IDE SCSI i controladores SCSI , incloδnt-hi
Com a mφnim haureu de tindre 12MB de mem≥ria i 110MB d'espai al disc dur. Per a un sistema mφnim basat en consola (tots els paquets estαndard), es requeriran 250MB. Si voleu instal╖lar una quantitat raonable de programari, incloδnt-hi el sistema X Window i alguns programes i llibreries de desenvolupament, necessitareu 400MB com a mφnim. Per a una instal╖laci≤ mΘs o menys completa, necessitareu al voltant dels 800MB. Per a instal╖lar tot el disponible en Debian, probablement necessitareu al voltant d'uns 2 GB. Actualment instal╖lar-ho tot no tΘ sentit, donat que molts paquets tenen conflictes amb d'altres.
Algunes targetes d'interfφcie de xarxa (NIC) no estan suportades per la majoria
dels discs d'instal╖laci≤ Debian, com les targetes i protocols; AX.25, 3Com
EtherLink Plus (3c505) i EtherLink16 (3c507); NI5210; NE2100 genΦriques; NI6510
i NI16510 EtherBlaster; SEEQ 8005; Schneider & targetes Koch G16; Ansel
Communications EISA 3200; targetes basades en Winbond-840 (p.e: Realtek-100A),
alguna de les noves targetes basades en Tulip i la targeta de xarxa encastada
Zenith Z-Note. Aquestes s≤n les targetes de xarxa suportades pel sabor
"bf2.4": targetes basades en Winbond-840, les noves targetes basades
en Tulip, les National Semiconductor sΦries DP8381x/DP8382x i la Sundance ST201
"Alta". Les targetes de xarxa Microchannel (MCA) no estan suportades
pel sistema d'instal╖laci≤ estαndard, per≥ mireu el Linux en MCA
per a algunes intruccions (antigues) i l'arxiu de discussions Linux
MCA. Les xarxes FDDI tampoc no estan suportades pels discs
d'instal╖laci≤, tant les targetes com els protocols. Podeu crear-vos un nucli
personalitzat que les suporti i substituir el que usa el instal╖lador (mireu Reemplaτant el
nucli del disquet de rescat, Secci≤ 10.3).
Pel que fa a la RDSI (en anglΦs ISDN), el protocol D-channel per a les (antigues) German 1TR6 no estα suportat; les targetes Spellcaster BRI ISDN tampoc estan suportades pels disquets d'arrencada.
Els dispositius de so tampoc estan suportats per defecte. Per≥ tal i com s'ha mencionat anteriorment: si desitgeu usar el vostre propi nucli si us plau mireu-vos; Compilaci≤ d'un nou nucli, Secci≤ 9.6 per a mΘs informaci≤.
Linux suporta una llarga varietat de dispositius de maquinari com ara ratolins,
impresores, escαners, dispositius PCMCIA i USB. Tot i aix≥, molts d'aquests
dispositius no s≤n requerits per a instal╖lar el sistema. Els teclats USB
poden requerin d'una configuraci≤ addicional (mireu Teclats USB, Secci≤
3.7.3.4). Aquesta secci≤ contΘ informaci≤ a sobre dels perifΦrics
especφfics no suportats pel sistema d'instal╖laci≤, encara que poden
estar suportats per Linux. Un altre cop, mireu en el Linux Hardware
Compatibility HOWTO per a determinar si el vostre maquinari
especφfic estα suportat per Linux.
El maquinari USB estα suportat pel sabor "bf2.4". Si us trobeu amb que no podeu usar alguns dispositius USB, posteriorment podreu actualitzar el nucli 2.4.x.
Noteu que els nuclis existents no suporten els ports sΦrie numerats per sobre
de quatre (/dev/ttyS3). Tindreu que usar qualsevol dels altres
disponibles o sin≤ contruir-vos un nucli propi (mireu; Reemplaτant el
nucli del disquet de rescat, Secci≤ 10.3).
Ja hi han venedors que distribueixen els seus sistemes amb Debian o alguna
altra distribuci≤ de GNU/Linux preinstal╖lada. Potser tindreu que pagar mΘs
per aquest privilegi, per≥ el fer-ho aixφ us assegurarα que aquest maquinari
estα completament suportat per GNU/Linux. Si teniu que comprar una mαquina amb
Windows inclos, llegiu-ne atentament la llicΦncia que ve amb el Windows; teniu
la posibilitat de rebutjar la llicΦncia i obtindre el descompte del seu
venedor. Mireu http://www.linuxmall.com/refund/
per a completar detalls .
Tant si compreu un sistema amb Linux preinstal╖lat com sin≤ o fins i tot un sistema usat, Θs important comprovar que el seu maquinari estα suportat pel nucli Linux. Cerqueu el vostre maquinari en la llista de components citada anteriorment. Feu saber al vostre venedor que esteu comprant per a un sistema Linux. Doneu suport als venedors que es mostrin amables amb el maquinari Linux.
Alguns fabricants de maquinari simplement no diuen com escriure controladors pel seu maquinari. D'altres no permeten l'acces a la documentaci≤ sense un acord de no divulgaci≤ que eviti que alliverem el codi font en Linux.
Donat a que no ens han concedit l'acces a la documentaci≤ d'aquests dispositius, simplement no funcionaran sota Linux. Podeu ajudar demanant als fabricants d'aquest maquinari que alliberin la documentaci≤. Si una gran quantitat de gent pregunta, llavors aquests s'adonaran de que la comunitat del programari lliure Θs un mercat important.
Actualment hi ha una tendΦncia preocupant en la profileraci≤ de maquinari especφfic per a Windows com m≥dems i impresores. En molts casos s≤n especialment disenyats per a operar amb el sistema operatiu Microsoft Windows anomenant-se "WinModem" o "Made especially for Windows-based computers" (fet especialment per a ordinadors basats en Windows). Aix≥ generalment es fa treient els processadors encastats del maquinari i passant la seva feina a un controlador de Windows que s'executa a sobre del processador del vostre ordinador (CPU). Aquesta estratΦgia fa al maquinari mΘs barat, per≥ l'estalvi no repercuteix en l'usuari i encara menys donat que aquest maquinari pot ser fins i tot mΘs car que els dispositius equivalents que conserven la seva intel╖ligΦncia encastada.
Tindrφeu que evitar el maquinari especφfic per a Windows per dos motius. El primer seria que els fabricants generalment no deixen les fonts per a escriure els controladors per a Linux. Generalment, la interfφcie del maquinari i del programari Θs propietαria i la documentaci≤ no estα disponible sense un acord de no dibulgaci≤, si es que aquesta estα disponible. Aix≥ imposibilita el seu us pel programari lliure, donat que aquest revela sistemαticament el codi font dels seus programes. El segon motiu seria que quan a dispositius com aquests s'els hi eliminen els processadors encastats, el sistema operatiu ha d'executar la feina d'aquests, sovint amb prioritat de temps real i llavors la CPU no estα disponible per a executar els vostres programes doncs tΘ que portar aquests dispositius. Donat que l'usuari tipic de Windows no multi-processa tant intensivament com un usuari de Linux els fabricants confien en que l'usuari de Windows simplement no noti la cαrrega que aquest maquinari imposa a la seva CPU. Tot i aix≥, qualsevol sistema operatiu multiprocΘs, incl·s Windows 95 o NT, pateixen el degradament de les seves funcionalitats quan els fabricants fan grans estalvis amb la capacitat del processament encastat en aquest maquinari.
Podeu ajudar amb aquesta situaci≤ alentant als fabricants per a alliberar la
documentaci≤ i d'altres recursos necessaris per a programar aquest maquinari,
per≥ la millor estratΦgia Θs simplement evitar aquest tipus de maquinari fins
que es llisti com a funcional en el Linux Hardware
Compatibility HOWTO.
Si pregunteu per RAM amb paritat (Parity RAM) en la vostra botiga d'informαtica, probablement aconseguireu m≥duls de mem≥ria amb paritat virtual en comptes d'uns amb paritat real. Els SIMM amb paritat virtual sovint es poden distingir (no sempre) sols perque tenen un xip mΘs que un SIMM equivalent sense paritat i per que el xip extra Θs mΘs petit que els altres. Els SIMM amb paritat virtual funcionen exactament igual que els de mem≥ria sense paritat. Excepte en que no poden dir quan hi ha hagut un error en un ·nic bit de la RAM el que si fan els SIMM amb paritat real implementant la paritat en la placa base. No pagueu mai mΘs per un SIMM amb paritat virtual que un sense paritat. En canvi podeu esperar pagar una mica mΘs per un SIMM amb paritat real, donat que en realitat estareu comprant una mica mΘs de mem≥ria per cada 8 bits.
Si desitgeu una completa informaci≤ de les caracterφstiques de la RAM en
l'arquitectura Intel x86 i sobre quina RAM Θs millor comprar, mireu-vos la
PC Hardware
FAQ.
Instal╖laci≤ de Debian GNU/Linux 3.0 per a Intel x86
versi≤ 3.0.23, 15 May, 2002